Com que el model dominant és el polític, la resposta és ben senzilla: de dretes o d'esquerres. Aquest és un dels exemples més clars de l'amor que sentim les persones per les taxonomies, un exemple que mostra perfectament la naturalesa dual de la nostra ment.Com a humans que som, tots tenim la possibilitat d'opinar sobre aquella ideologia que ens semble més lligada a nosaltres. Tots tenim l'opció d'escollir entre una o altra, inclús aquells que diuen no haver tingut oportunitat perquè els ha segut imposat, els quals tenien, si no m'equivoque, la possibilitat d'acceptar eixa imposició o no. Aquest és un altre aspecte molt humà; el de relegar la responsabilitat als demés.
No és cert que el fet d'interioritzar les creences que ens han estat ensenyades des de ben menuts, impedeix a la ment pensar d'una manera lliure? Si adoptem aquesta visió, no és cert, també, que el fet d'ésser un feixista o un progresista és un anhel que té l'humà per l'afany de pertànyer a un grup? No és sinó una mostra més de les inseguretats que tenim les persones front a la meravellosa i desconeguda vida?
Amb tot açò, hom pot adonar-se de la superficialitat que té allò que per mitjà del llenguatge anomenem ideologia. Per tant, a la pregunta: de qui eres? no em queda més remei que respondre que sóc... de Kas taronja.
