tag:blogger.com,1999:blog-88954330345769162902024-03-21T12:48:40.943-07:00Carles Garcia i companyiaPensaments, dèries, reflexions i altres escritsRamón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.comBlogger24125tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-45996390241565213432010-02-26T04:18:00.000-08:002011-11-27T05:16:28.877-08:00InteriorEls viatges cap a l'interior, diuen, et mostren la vertadera sabiduria.<br /><br />Ja sabia jo que els castellans tenien coses bones...Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-11917286183544146742010-01-15T04:36:00.000-08:002011-11-27T05:16:38.886-08:00Correcta-ment¿Fer les coses correctament significa tindre una ment correcta?Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-32734153244060397862009-12-18T17:37:00.000-08:002011-11-27T05:16:14.710-08:00CreencesDe vegades som capaços de poder defensar tan enèrgicament una idea que no reparem en intentar saber, descobrir, pensar o analitzar ben bé per què ho fem.Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-18426054840051722652009-09-25T01:37:00.000-07:002011-11-27T05:15:53.927-08:00Alta mèdica<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuJ-my2eEwqXOyNLWGAo3B6XMn3neIOIuTERl-2414M-qpMmF7tcGxOWKbzgwBmUOZNgexgHlI3jubklY9p13HyytaDvsXvrV6HaUnvD1V4jOC3OAOQtWAK8lhEgRHoIbCrznYa_U5AcE/s1600-h/IMG_0094.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuJ-my2eEwqXOyNLWGAo3B6XMn3neIOIuTERl-2414M-qpMmF7tcGxOWKbzgwBmUOZNgexgHlI3jubklY9p13HyytaDvsXvrV6HaUnvD1V4jOC3OAOQtWAK8lhEgRHoIbCrznYa_U5AcE/s200/IMG_0094.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5385328216289485170" border="0" /></a>Sembla raonable pensar que la vida encara t'ha d'ensenyar moltes coses. Has d'arribar a entendre. A comprendre el misteri d'allò que el llenguatge anomena vida.<br /><br />Fins a eixe moment, però, encara et queden moltes malalties de les que aprendre, molts problemes que resoldre i molta gent a qui sorprendre. Molts plats que cuinar i menjar, moltes partides que perdre i guanayar, moltes carreres que còrrer i moltes borratxeres que agafar. Molts pets, molts rots, moltes masturbacions i moltes xiques amb qui somiar. Molts somriures, d'amor i de felicitat que donar a la teua gent. I molts crits, moltes llàgrimes i molts cabrejos que sofrir. Sens dubte, massa coses com per a haver de quedar-te ací un temps més.<br /><br />Per això i per moltes coses més, sobretot perquè t'estimem; benvingut de nou, amic Klimbo.<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-80355626568040843392009-09-18T00:37:00.000-07:002011-12-03T06:46:40.834-08:00Refredats<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoMDWFbaPxBi7vATg1vCmam2lUaXczAOAQlF920kDgI7545-N-N29O8-oqUxk6wWc8E8pW_ULcfxW3kX7PxXaKWFe0Te7xaVPnMCsOg8PpukonYGwcd6rw8WmrxCFD0VjgMquq_jrUEW8/s1600-h/resfriado.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 178px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoMDWFbaPxBi7vATg1vCmam2lUaXczAOAQlF920kDgI7545-N-N29O8-oqUxk6wWc8E8pW_ULcfxW3kX7PxXaKWFe0Te7xaVPnMCsOg8PpukonYGwcd6rw8WmrxCFD0VjgMquq_jrUEW8/s200/resfriado.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382210000819643618" border="0" /></a>Setembre ha arribat. Sempre m’ha agradat aquest mes de l’any, ja que el fet de sentir com la calor de l’estiu s’esfuma per a prendre condició d’element passat i es fusiona amb l’incipient fred que encara no és fred, suscita en mi una agradable sensació de benestar. Gairebé ha arribat la tardor i, sense haver-me adonat, comença a instal.lar-se sense fer gaire ressò, d’una manera realment tranquil.la i suau; elegant, com l’elegància que solen caracteritzar les tardors que sempre m’han acompanayat durant la meua vida.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Paga la pena dir que a més de la baixada de les temperatures també arriba la tornada a l’escola, al treball, la lliga de futbol, la quantitat ingent de fascicles col.lecionables –si em permeteu catalogar-los com inútils-, la multitut de propostes de millora que els humans ens fem de manera similar a les que es fan al canvi d’any, els programes televisius amb més audiència i moltes coses més, entre elles un dels aspectes que més em criden l’atenció: els refredats.<br /><br />Malgrat que puga semblar estrany, s’ha fet algun experiment en el qual un grup d’investigadors han selecionat un grup control de gent. A aquestos últims els ha segut incubat un virus propi del refredat -concretament els ha segut incoluat directament sobre la línia mucosa del nas-, trobant-se amb el resultat que només un 12% dels subjectes presentava algun símptoma propi del refredat. A més a més, tampoc hi havia cap forma d’augmentar aquest percentatge exposant aquestes persones a corrents d’aire (inclús col.locant-los els seus peus dins de palancanes amb aigua freda) fins que es provocaren calfreds. Així doncs, només es podia arribar a una conclusió: és ben segur que fa falta alguna cosa més que un virus o una bactèria per tal de ser víctima d’un d’aquestos visitants que amb tanta por són rebuts per la població en aquesta estació de l'any; salut, refredats.<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-59775252121285279292009-09-04T03:49:00.000-07:002011-11-27T05:17:05.426-08:00FelicitatÉs molt possible que la base per a assolir la felicitat consistisca en no haver de preguntar-se si hom és feliç o no.Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-23174638827789011222009-07-24T14:01:00.000-07:002011-11-27T05:15:41.860-08:00Diferents<div style="text-align: justify;">Des de tots el àmbits s'intenta homogenitzar la societat sense tenir en compte que tots i cadascun de nosaltres tenim una sèrie de característiques que ens fa únics.<br /><br />En canvi, si ens adonem, el fet de ser diferents ens fa a tots iguals.<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-47918882022392137912009-07-10T10:05:00.000-07:002011-11-27T05:15:29.022-08:00Aprenentatge<div style="text-align: justify;">És molt possible que per tal d'aprendre calga passar per saber desaprendre.</div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-74998388436903162922009-06-05T11:46:00.000-07:002011-12-03T06:50:50.604-08:00Alimentació<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhngTVlxbpHXp26vsHdnLFEz9r1IgvCVr1KCglZHngs9M3xtW_MRRxTIG2twMqljnnEfsDsC3RUQN9TWng9ad7IwTPHH-9mV6ohM4hRyZVFmcDJ-QOKPeDJKmthe63JGlQ9Egz2omJ8Vu4/s1600-h/Dibujo.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 161px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhngTVlxbpHXp26vsHdnLFEz9r1IgvCVr1KCglZHngs9M3xtW_MRRxTIG2twMqljnnEfsDsC3RUQN9TWng9ad7IwTPHH-9mV6ohM4hRyZVFmcDJ-QOKPeDJKmthe63JGlQ9Egz2omJ8Vu4/s200/Dibujo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5343548254869384018" border="0" /></a>Quan intente adonar-me que la nostra societat palpable i vertiginosament canviant és tan sols un exemple de les infinites possiblitats que l’univers ens ha donat, no puc deixar de centrar-me en un dels aspectes que, ben segur és, la gran majoria de les persones no donen la importància que al meu parer es mereix. Sí senyors i senyores, xiquets i xiquetes, homes i dones, amics i amigues, estimats i estimades i lectors i lectores del meu polifacètic blog; em referisc al tema de l’alimentació.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Costa encaixar, bé o malament, el fet que la gent ha perdut el seu instint natural en relació als hàbits alimentaris, i és que les persones de l’actualitat tenen un concepte pobre, pobríssim sobre què configura una bona dieta. S’alimenten per intuició guiats pels sabors i les sensacions visuals. En la majoria dels casos, no han aprés a menjar per a viure, sinó a viure per a menjar, i en els pitjors casos, es prioritzen aspectes com el treball o l’economia sobre l’aliment. Així mateix, tot el bombardeig de modes i règims controvertits -entre els quals hi ha infiltrats metges i nutricionistes que deurien figurar com a bons exemples- afegeixen més confusió als pobres hàbits dietètics dels humans del segle XXI, l'era de la informació.<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-57809728820435211052009-05-29T02:00:00.000-07:002011-11-27T05:15:13.745-08:00Avenços tecnològics<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiESWxteb3TYCecuh273ThQqlRaD1-kjkTIVcbI3jIijs8A6X8-uMy2Ba3hWazO1NyZpu3zgztxuwxFZg0ZqhL1uYFrcVpScsS1LeyvBPHVBnPRCSBDq2umKwq2rPycdE6OHkm9QvvEcGs/s1600-h/beab_artifex.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 135px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiESWxteb3TYCecuh273ThQqlRaD1-kjkTIVcbI3jIijs8A6X8-uMy2Ba3hWazO1NyZpu3zgztxuwxFZg0ZqhL1uYFrcVpScsS1LeyvBPHVBnPRCSBDq2umKwq2rPycdE6OHkm9QvvEcGs/s200/beab_artifex.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5341541378673967858" border="0" /></a>En un món que viu immers en una voràgine tecnològica com la nostra actual, no és d'extranyar que, un dia gaire llunyà, les màquines puguen arribar a pensar a l'igual que ho fem les persones. De fet, si ens adonem, el procés a la inversa ja s'ha aconseguit...<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-30869193659013695252009-04-24T08:41:00.000-07:002011-11-27T05:17:31.409-08:00Som conscients de tot allò que fem?Les persones cometem errors, això és el més natural del món. Ara bé, el que realment és trist és el fet de no adonar-nos que els cometem i, moltes vegades, creu-me, això passa...Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-22321152118464717652009-04-10T00:12:00.000-07:002011-11-27T05:14:55.558-08:00La ignorància<div style="text-align: justify;">Que la ignorància no és la falta de coneixements teòrics, tècnics o analítics és un fet que la gran majoria d'humans ignorem.<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-46833959350831665772009-04-03T11:17:00.000-07:002011-12-03T06:52:12.719-08:00L'evolucióNo ens enganyem; l'evolució passa per tornar als inicis.Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-44514734221998281082009-03-13T03:33:00.000-07:002011-11-27T05:17:42.870-08:00València en FallasQuina gran tristesa!Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-21609206339208043122009-01-02T02:18:00.000-08:002011-12-03T06:54:13.790-08:00Un nou any<div style="text-align: justify;">Comença un nou any i, pel que sembla, serà un any en què els fumadors disminuiran notòriament, les persones seran molt més bones i l'exercici físic serà el nostre pa de cada dia, juntament amb una alimentació que sofrirà un gir qualitatiu de 180º en el nostre <span style="font-style: italic;">modus vivendi</span>. Sembla estrany però no entenc per què s'ha hagut d'esperar fins aquest moment per tal de construir un món millor, ja que si haguérem començat des dels inicis, ens hauríem evitat mil i una guerres i uns quants conflictes de caràcter greu.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />No obstant això, us adoneu que ara ja podem respirar tranquils? Hem començat un nou any, el definitiu, en el qual, la gent ha dit prou i s'ha conscienciat sobre què és allò que realment importa. Us adoneu que ja no hi haurà gent dolenta, ni adiccions, ni res de res? Us adoneu que tot serà harmonia i joia?<br /><br />Llàstima que, a efectes de temps palpable, un any tan sols dure unes poques hores.</div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-3799350351344661242008-12-05T09:06:00.000-08:002011-12-03T06:55:30.039-08:00Quina és la ideologia de les persones?<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_dCXx5zhvX_hQ5IoB3v-5_lwxTE-c9wI98OwjL1exmPMCeWjcJ5DLvYkILfy8pvtYx2LzXb41uvhwAZTgGSXatsjlIsxn_j2QKcUqn0AsCutQtLytvJoi92cPDE0g-b6EnwNecekw1tM/s1600-h/ojos+tapados+tres.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_dCXx5zhvX_hQ5IoB3v-5_lwxTE-c9wI98OwjL1exmPMCeWjcJ5DLvYkILfy8pvtYx2LzXb41uvhwAZTgGSXatsjlIsxn_j2QKcUqn0AsCutQtLytvJoi92cPDE0g-b6EnwNecekw1tM/s200/ojos+tapados+tres.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295223243878503618" border="0" /></a>Com que el model dominant és el polític, la resposta és ben senzilla: de dretes o d'esquerres. Aquest és un dels exemples més clars de l'amor que sentim les persones per les taxonomies, un exemple que mostra perfectament la naturalesa dual de la nostra ment.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Com a humans que som, tots tenim la possibilitat d'opinar sobre aquella ideologia que ens semble més lligada a nosaltres. Tots tenim l'opció d'escollir entre una o altra, inclús aquells que diuen no haver tingut oportunitat perquè els ha segut imposat, els quals tenien, si no m'equivoque, la possibilitat d'acceptar eixa imposició o no. Aquest és un altre aspecte molt humà; el de relegar la responsabilitat als demés.<br /><br />No és cert que el fet d'interioritzar les creences que ens han estat ensenyades des de ben menuts, impedeix a la ment pensar d'una manera lliure? Si adoptem aquesta visió, no és cert, també, que el fet d'ésser un feixista o un progresista és un anhel que té l'humà per l'afany de pertànyer a un grup? No és sinó una mostra més de les inseguretats que tenim les persones front a la meravellosa i desconeguda vida?<br /><br />Amb tot açò, hom pot adonar-se de la superficialitat que té allò que per mitjà del llenguatge anomenem ideologia. Per tant, a la pregunta: de qui eres<span>?</span> no em queda més remei que respondre que sóc... de<span style="font-style: italic;"> Kas </span>taronja<span style="font-style: italic;">.</span><br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-72212683133399782322008-11-14T00:56:00.000-08:002011-12-03T06:55:48.749-08:00Generalitzar<div style="text-align: justify;">Les persones que generalitzen, són menys honestes que aquelles que no ho fan? No ho sé, a totes no les conec.</div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-4175040530873175722008-10-31T10:15:00.000-07:002011-11-27T05:11:16.561-08:00Ara<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Ym7aDdn02OJ8kjYJi-zcuZq4Blp5Zg5-I5LPMs2MVSHpvEjU2iFOhpbVs_7xxfu5zW0z6Gc2n7x5SWaITiAxY_1KpYZjudVcb6W5NZoLWti5jrVi3jeD1GpFG-z_3Dm5sKxoXhhc41g/s1600-h/tiempoespiral.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Ym7aDdn02OJ8kjYJi-zcuZq4Blp5Zg5-I5LPMs2MVSHpvEjU2iFOhpbVs_7xxfu5zW0z6Gc2n7x5SWaITiAxY_1KpYZjudVcb6W5NZoLWti5jrVi3jeD1GpFG-z_3Dm5sKxoXhhc41g/s200/tiempoespiral.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421764666702700258" border="0" /></a>Si us adoneu, el passat ha deixat de ser i el futur encara no és. Per tant, només existeix el moment d'ara. Adona't a més, que just en aquest moment, estàs llegint-me.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Ara és ara, i jo estic amb tu.<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-26613128641782166362008-10-17T11:16:00.000-07:002009-01-27T13:29:14.944-08:00La respiració<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXxD8ZTWxbBo4hyebsMrRL_Fio-Ey3Qly-sXlXariTPr5zDJM87OE3TM6gw13Bhk-snGOPjLqqCT3f_GOOLRHqHSmKNPN9VMAUniDmD5-whiYtGc8oVsZjrwkI-GRC_NtCsus3ZeoQ1nA/s1600-h/deep-breath.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 140px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXxD8ZTWxbBo4hyebsMrRL_Fio-Ey3Qly-sXlXariTPr5zDJM87OE3TM6gw13Bhk-snGOPjLqqCT3f_GOOLRHqHSmKNPN9VMAUniDmD5-whiYtGc8oVsZjrwkI-GRC_NtCsus3ZeoQ1nA/s200/deep-breath.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296086675901688274" border="0" /></a>De vegades passem per alt coses tan evidents com el fet de respirar; eixe moviment natural dut a terme pels pulmons, els quals s'omplin d'aire i es buiden de manera continuada i durant tota la nostra existència física.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Prestem atenció a la nostra respiració i adonem-nos que, allà on es troba, allà es troba la nostra vida. En cap altre lloc. Fixa't bé i respira. Sí, això és. Respira.</div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-49545036567253648322008-10-03T13:15:00.000-07:002011-11-27T05:12:00.234-08:00És aquesta la realitat?<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH_rtlgITUp3ZXpyvkSxcxDySEd-6E66vF08llXDZ4Cl-MzlGGhxNHwCwyIw6oVUFgyQPnALaQaElqkjRhGGps0x5padOVKMQJYiDVHi1zFu_nwHLjjs83kMxk1AUDd-kbpGvsr-Snq7A/s1600-h/realidad-irreal.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH_rtlgITUp3ZXpyvkSxcxDySEd-6E66vF08llXDZ4Cl-MzlGGhxNHwCwyIw6oVUFgyQPnALaQaElqkjRhGGps0x5padOVKMQJYiDVHi1zFu_nwHLjjs83kMxk1AUDd-kbpGvsr-Snq7A/s200/realidad-irreal.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296089932927477202" border="0" /></a>Segons la nostra noció particular de realitat, “realitat” significa allò que per a nosaltres és real. I en aquest cas, és sinònim del que per a nosaltres és important. Allí on posem la nostra noció de realitat, allí es produïx el que passa a ésser d'importància. Però la noció que tenim de la realitat és mòbil, ja que, per exemple, si ara estem llegint, naturalment, per a vosaltres, estimats lectors del meu solitari blog, allò real és aquesta situació que esteu vivint: llegir aquest escriptor que col.loca paraules ordenades de tal manera que adopten un significat determinat; això és real, no hi ha dubte. Però dintre d'una o dues hores, allò real serà el carrer, el tràfic, la circulació, el fet de no ensopegar, de no ser atropellat, … i dintre d'una altra estona serà el sopar, la família, … i allò serà la realitat, de manera que el que abans era real passa a convertir-se en un record i, d’aquesta manera, passa a ser un element menys real.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Enfront aquesta situació, hom deuria preguntar-se si realment estem vivint la realitat de les coses o, d’altra banda, estem vivint la nostra noció de realitat posada en cada cosa que tenim al davant, és a dir, quan una cosa és molt important, és el més real en un moment donat, i en el moment següent passa a ser altra cosa i després una altra. Aquest fet ens fa veure que no és la realitat de les coses el que veiem, sinó que és la realitat que hi ha dins nosaltres la que projectem.<br /><br />Si ens deixem guiar per una òptica constructivista -ja que té molt a veure amb l’educació actual que es dóna als centres escolars-, aquesta ens suggereix que més que extraure el coneixement de la realitat, la realitat només adquireix significat en la mesura en què la construim.<br /><br />Així, malgrat haver esdevingut un tema realment complex al llarg de la història -no oblidem que a l’edat mitjana, per exemple, la “realitat” era ben diferent a l’actual-, nosaltres els humans, hem tractat de donar solució a aquestes preguntes, moltes vegades, amb una resposta enrevessada o bé sense ella. Es tracta per tant, d’unes elucubracions que són força complicades i difícils d’entendre, tot i tenint en compte que hi ha tantes realitats com individus hi ha al món... o no és així?</div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-21123689700392651102008-09-26T10:58:00.000-07:002011-11-27T05:13:11.334-08:00Les relacions<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghgdE_jMbTU9FHjLsMlRGKJvxEMYQ1tMLmN5bCmJFIRh5sSJFpwfdWLdw11A2hh2OinBhNkavoxt6C3k7_8_Plo0vmfX4vSr1I_AYXxyNI9SP8nZktFSpr7jQphry90peqL1ltSlsF5a4/s1600-h/fraternidad.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 199px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghgdE_jMbTU9FHjLsMlRGKJvxEMYQ1tMLmN5bCmJFIRh5sSJFpwfdWLdw11A2hh2OinBhNkavoxt6C3k7_8_Plo0vmfX4vSr1I_AYXxyNI9SP8nZktFSpr7jQphry90peqL1ltSlsF5a4/s200/fraternidad.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5300832085160563570" border="0" /></a>Les relacions interpersonals, malgrat ser necessàries, són molt complexes, i tothom que haja mantingut una relació amb una altre ésser humà, sabrà a què em referisc. Les formes de relació entre persones són el motor de les societats, i és per aquestes pel que hi ha existència. Algunes s'estimen, altres s'odïen, i fins i tot, hi ha algunes que creen vida i d'altres que la lleven. No obstant això, el factor relacional no és exclusiu de la nostra espècie, ja que si ens aturem a pensar, la resta dels mamífers també les ténen, i els rèptils i els insectes i la resta d'invertebrats, incloent-hi les bactèries i les pròpies cèlul.les. De fet, si encara filàrem més prim, trobaríem relacions a nivell subatòmic. Segur.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />¿Podríem doncs, conformar una categoria nímia d'elements que es relacionen entre si i que tenen una infinitat d'homòlegs de caràcter inferior i una infinitat d'equivalents de caràcter superior? Dit d'una altra manera, conformem una milèsima, una milionèsima o una inimaginable part ínfima de tot el conjunt relacional de l'univers?<br /><br />Sense cap mena de dubte, el fet de pensar molt ... dóna que pensar.<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-430259805663652342008-08-29T11:35:00.000-07:002011-11-27T05:18:44.578-08:00La mortL'error és creure que morir és un error.Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-59842360639629008352008-07-11T20:43:00.000-07:002009-01-27T12:40:45.483-08:00El nostre camí<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixuQlxJ7DeqjUFr3CKMe2uvZq09V9g6RkLwEVlQ0wl4M1-u51Y4YhsrsFmywrD_nXv42IUNYpY9KlsrV7E1q0pBWWOUotTTVss1MMn5L_EbFhdLpHCiyjxKAZ66aY1sBptLsvLpbWUBOk/s1600-h/StairwayToHeaven-D-4d.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixuQlxJ7DeqjUFr3CKMe2uvZq09V9g6RkLwEVlQ0wl4M1-u51Y4YhsrsFmywrD_nXv42IUNYpY9KlsrV7E1q0pBWWOUotTTVss1MMn5L_EbFhdLpHCiyjxKAZ66aY1sBptLsvLpbWUBOk/s200/StairwayToHeaven-D-4d.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295538112144184482" border="0" /></a>Quan les persones sentim la necessitat que el temps passe ràpid, no gaudim del moment que ens toca viure. Ens sentim ansiosos.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />D’altra banda, quan el temps ja ha passat, el resultat que tenim enfront dels nostres ulls no es correspon amb la idea que ens haviem plantejat prèviament. Ens sentim decepcionats.<br /><br />I així, entre ansietats i decepcions, encara creguem que aquest és el camí que hem de seguir.<br /></div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8895433034576916290.post-79691225303881569052008-06-27T00:24:00.000-07:002011-12-03T06:58:06.142-08:00Venda a distància<div style="text-align: justify;">Que els <span style="font-style: italic;">Teletienda</span> van camí de convertir-se en un dels espais amb més audiència la matinada dels dissabtes, és gairebé un fet sociològic. D'això no hi ha cap dubte.<br /><br />L’èxit dels espais de venda a distància radica, per una banda, en compartir horari amb pel.lícules pornogràfiques que no susciten ni el menor indici de reacció hormonal, i per altra, en els seus productes; la gran estrella. I és que aquestos criden l’atenció per naturalesa pròpia, això és un fet innegable. Ara bé, del que no estic tan segur és si aquestos objectes són cridaners pels noms tan estrambòtics que tenen o per les seves funcions increïblement inútils i innecessàries per a les que han segut dissenyats.<br /><br />Sincerament, si deguera posicionar-me a favor o en contra d’aquestos espais tan respectables, encara no sé perquè, sense cap mena de dubte ho faria en direcció cap al bàndol dels defensors, aquell format per monuments humans que no van al gimnàs perquè tenen vint classes d’<a href="http://bodyspace.bodybuilding.com/Abdominator/">Abdominators</a> a casa, o per gent que no cuina perquè fa dos mesos va adquirir un meravellós <a href="http://www.elcorteingles.es/hogar/producto/producto.asp?hddref=13324">Chef-o-matic</a> que ho fa tot sol, o per famílies -generalment guapes i educades- que no tenen problemes en compartir, al mateix temps, un ordinador entre cinc, o per eixes persones que no saben d’on ha eixit tant d’espai a la cuina després d’haver tirat al fem tots aquells utensilis innecesaris per deixar pas a un únic que fa la feina de tots alhora, o per xiquets que ben prompte es convertiran en vertaders prodigis de la música gràcies al seu <a href="http://www.directoacasa.tv/dactv/catalog/product/DAC0343.jsp">Pianoman</a>, o per eixos… ja sabeu a quin tipus d’éssers em referisc,no?<br /><br />M’agradaria haver fet una cloenda com toca, però resulta que la meua parella dorm al meu costat i s’està queixant que m’estic movent massa, que la moleste i que no la deixe dormir amb tant d’altibaix. Sí senyors, tinc un llit <a href="http://www.elcorteingles.es/hogar/producto/producto.asp?hddref=25343">Restform</a> i no sé que pot haver fallat, si el propi matalàs que no mitiga els meus canvis de posició i la fa moure’s a ella també o eixos cd’s contra l’insomni que vaig encomanar-li, si fa no fa, un parell de dissabtes.</div>Ramón Martínez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/02756992860887471689noreply@blogger.com2