Els viatges cap a l'interior, diuen, et mostren la vertadera sabiduria.
Ja sabia jo que els castellans tenien coses bones...
Carles Garcia i companyia
Pensaments, dèries, reflexions i altres escrits
divendres, 26 de febrer del 2010
divendres, 15 de gener del 2010
divendres, 18 de desembre del 2009
Creences
De vegades som capaços de poder defensar tan enèrgicament una idea que no reparem en intentar saber, descobrir, pensar o analitzar ben bé per què ho fem.
divendres, 25 de setembre del 2009
Alta mèdica
Sembla raonable pensar que la vida encara t'ha d'ensenyar moltes coses. Has d'arribar a entendre. A comprendre el misteri d'allò que el llenguatge anomena vida.
Fins a eixe moment, però, encara et queden moltes malalties de les que aprendre, molts problemes que resoldre i molta gent a qui sorprendre. Molts plats que cuinar i menjar, moltes partides que perdre i guanayar, moltes carreres que còrrer i moltes borratxeres que agafar. Molts pets, molts rots, moltes masturbacions i moltes xiques amb qui somiar. Molts somriures, d'amor i de felicitat que donar a la teua gent. I molts crits, moltes llàgrimes i molts cabrejos que sofrir. Sens dubte, massa coses com per a haver de quedar-te ací un temps més.
Per això i per moltes coses més, sobretot perquè t'estimem; benvingut de nou, amic Klimbo.
Fins a eixe moment, però, encara et queden moltes malalties de les que aprendre, molts problemes que resoldre i molta gent a qui sorprendre. Molts plats que cuinar i menjar, moltes partides que perdre i guanayar, moltes carreres que còrrer i moltes borratxeres que agafar. Molts pets, molts rots, moltes masturbacions i moltes xiques amb qui somiar. Molts somriures, d'amor i de felicitat que donar a la teua gent. I molts crits, moltes llàgrimes i molts cabrejos que sofrir. Sens dubte, massa coses com per a haver de quedar-te ací un temps més.
Per això i per moltes coses més, sobretot perquè t'estimem; benvingut de nou, amic Klimbo.
divendres, 18 de setembre del 2009
Refredats
Setembre ha arribat. Sempre m’ha agradat aquest mes de l’any, ja que el fet de sentir com la calor de l’estiu s’esfuma per a prendre condició d’element passat i es fusiona amb l’incipient fred que encara no és fred, suscita en mi una agradable sensació de benestar. Gairebé ha arribat la tardor i, sense haver-me adonat, comença a instal.lar-se sense fer gaire ressò, d’una manera realment tranquil.la i suau; elegant, com l’elegància que solen caracteritzar les tardors que sempre m’han acompanayat durant la meua vida.
Paga la pena dir que a més de la baixada de les temperatures també arriba la tornada a l’escola, al treball, la lliga de futbol, la quantitat ingent de fascicles col.lecionables –si em permeteu catalogar-los com inútils-, la multitut de propostes de millora que els humans ens fem de manera similar a les que es fan al canvi d’any, els programes televisius amb més audiència i moltes coses més, entre elles un dels aspectes que més em criden l’atenció: els refredats.
Malgrat que puga semblar estrany, s’ha fet algun experiment en el qual un grup d’investigadors han selecionat un grup control de gent. A aquestos últims els ha segut incubat un virus propi del refredat -concretament els ha segut incoluat directament sobre la línia mucosa del nas-, trobant-se amb el resultat que només un 12% dels subjectes presentava algun símptoma propi del refredat. A més a més, tampoc hi havia cap forma d’augmentar aquest percentatge exposant aquestes persones a corrents d’aire (inclús col.locant-los els seus peus dins de palancanes amb aigua freda) fins que es provocaren calfreds. Així doncs, només es podia arribar a una conclusió: és ben segur que fa falta alguna cosa més que un virus o una bactèria per tal de ser víctima d’un d’aquestos visitants que amb tanta por són rebuts per la població en aquesta estació de l'any; salut, refredats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)