Que els Teletienda van camí de convertir-se en un dels espais amb més audiència la matinada dels dissabtes, és gairebé un fet sociològic. D'això no hi ha cap dubte.
L’èxit dels espais de venda a distància radica, per una banda, en compartir horari amb pel.lícules pornogràfiques que no susciten ni el menor indici de reacció hormonal, i per altra, en els seus productes; la gran estrella. I és que aquestos criden l’atenció per naturalesa pròpia, això és un fet innegable. Ara bé, del que no estic tan segur és si aquestos objectes són cridaners pels noms tan estrambòtics que tenen o per les seves funcions increïblement inútils i innecessàries per a les que han segut dissenyats.
Sincerament, si deguera posicionar-me a favor o en contra d’aquestos espais tan respectables, encara no sé perquè, sense cap mena de dubte ho faria en direcció cap al bàndol dels defensors, aquell format per monuments humans que no van al gimnàs perquè tenen vint classes d’Abdominators a casa, o per gent que no cuina perquè fa dos mesos va adquirir un meravellós Chef-o-matic que ho fa tot sol, o per famílies -generalment guapes i educades- que no tenen problemes en compartir, al mateix temps, un ordinador entre cinc, o per eixes persones que no saben d’on ha eixit tant d’espai a la cuina després d’haver tirat al fem tots aquells utensilis innecesaris per deixar pas a un únic que fa la feina de tots alhora, o per xiquets que ben prompte es convertiran en vertaders prodigis de la música gràcies al seu Pianoman, o per eixos… ja sabeu a quin tipus d’éssers em referisc,no?
M’agradaria haver fet una cloenda com toca, però resulta que la meua parella dorm al meu costat i s’està queixant que m’estic movent massa, que la moleste i que no la deixe dormir amb tant d’altibaix. Sí senyors, tinc un llit Restform i no sé que pot haver fallat, si el propi matalàs que no mitiga els meus canvis de posició i la fa moure’s a ella també o eixos cd’s contra l’insomni que vaig encomanar-li, si fa no fa, un parell de dissabtes.
L’èxit dels espais de venda a distància radica, per una banda, en compartir horari amb pel.lícules pornogràfiques que no susciten ni el menor indici de reacció hormonal, i per altra, en els seus productes; la gran estrella. I és que aquestos criden l’atenció per naturalesa pròpia, això és un fet innegable. Ara bé, del que no estic tan segur és si aquestos objectes són cridaners pels noms tan estrambòtics que tenen o per les seves funcions increïblement inútils i innecessàries per a les que han segut dissenyats.
Sincerament, si deguera posicionar-me a favor o en contra d’aquestos espais tan respectables, encara no sé perquè, sense cap mena de dubte ho faria en direcció cap al bàndol dels defensors, aquell format per monuments humans que no van al gimnàs perquè tenen vint classes d’Abdominators a casa, o per gent que no cuina perquè fa dos mesos va adquirir un meravellós Chef-o-matic que ho fa tot sol, o per famílies -generalment guapes i educades- que no tenen problemes en compartir, al mateix temps, un ordinador entre cinc, o per eixes persones que no saben d’on ha eixit tant d’espai a la cuina després d’haver tirat al fem tots aquells utensilis innecesaris per deixar pas a un únic que fa la feina de tots alhora, o per xiquets que ben prompte es convertiran en vertaders prodigis de la música gràcies al seu Pianoman, o per eixos… ja sabeu a quin tipus d’éssers em referisc,no?
M’agradaria haver fet una cloenda com toca, però resulta que la meua parella dorm al meu costat i s’està queixant que m’estic movent massa, que la moleste i que no la deixe dormir amb tant d’altibaix. Sí senyors, tinc un llit Restform i no sé que pot haver fallat, si el propi matalàs que no mitiga els meus canvis de posició i la fa moure’s a ella també o eixos cd’s contra l’insomni que vaig encomanar-li, si fa no fa, un parell de dissabtes.