Quan intente adonar-me que la nostra societat palpable i vertiginosament canviant és tan sols un exemple de les infinites possiblitats que l’univers ens ha donat, no puc deixar de centrar-me en un dels aspectes que, ben segur és, la gran majoria de les persones no donen la importància que al meu parer es mereix. Sí senyors i senyores, xiquets i xiquetes, homes i dones, amics i amigues, estimats i estimades i lectors i lectores del meu polifacètic blog; em referisc al tema de l’alimentació.
Costa encaixar, bé o malament, el fet que la gent ha perdut el seu instint natural en relació als hàbits alimentaris, i és que les persones de l’actualitat tenen un concepte pobre, pobríssim sobre què configura una bona dieta. S’alimenten per intuició guiats pels sabors i les sensacions visuals. En la majoria dels casos, no han aprés a menjar per a viure, sinó a viure per a menjar, i en els pitjors casos, es prioritzen aspectes com el treball o l’economia sobre l’aliment. Així mateix, tot el bombardeig de modes i règims controvertits -entre els quals hi ha infiltrats metges i nutricionistes que deurien figurar com a bons exemples- afegeixen més confusió als pobres hàbits dietètics dels humans del segle XXI, l'era de la informació.
3 comentaris:
A l'hora de menjar, sóc dels que endrapo el que em ve de gust. Em deixo portar per això... Sort que tinc gent al costat que de tant en tant em diu que menjo malament... jejeje
Tema a part, les campanyes publicitaries televisives on surten noies ben primes i anuncien productes per no engreixa. L'anunci aquell dels Kellog's Special K, crec que és, el trobo denigrant! Tristíssim! I encara més trist que no hi hagi ningú que els censuri!
Toques un tema molt interessant, Carles. Com diu un vell principi "som el que mengem" i no dediquem el temps ni l'interès que requereix la bona alimentació. Per altra banda, la publicitat sobre determinats productes alimentaris és molt enganyosa. Felicitats pel blog, et vaig llegint i millores cada setmana!
Jordi: Com molt bé diu Clara, som el que mengem, així és que caldrà mirar-s'ho més :)En relació al que dius sobre les campanyes publicitàries tens tota la raó. A més de ser tristes ens oculten una gran quantitat d'informació realment important.
Clara: Totalment d'acord amb el que dius. Moltes gràcies pels teus ànims, jo també et segueixo, a l'igual que al Jordi.
Moltes gràcies a ambdos pels comentaris.
Publica un comentari a l'entrada