Alta mèdica

Sembla raonable pensar que la vida encara t'ha d'ensenyar moltes coses. Has d'arribar a entendre. A comprendre el misteri d'allò que el llenguatge anomena vida.

Fins a eixe moment, però, encara et queden moltes malalties de les que aprendre, molts problemes que resoldre i molta gent a qui sorprendre. Molts plats que cuinar i menjar, moltes partides que perdre i guanayar, moltes carreres que còrrer i moltes borratxeres que agafar. Molts pets, molts rots, moltes masturbacions i moltes xiques amb qui somiar. Molts somriures, d'amor i de felicitat que donar a la teua gent. I molts crits, moltes llàgrimes i molts cabrejos que sofrir. Sens dubte, massa coses com per a haver de quedar-te ací un temps més.

Per això i per moltes coses més, sobretot perquè t'estimem; benvingut de nou, amic Klimbo.

Refredats

Setembre ha arribat. Sempre m’ha agradat aquest mes de l’any, ja que el fet de sentir com la calor de l’estiu s’esfuma per a prendre condició d’element passat i es fusiona amb l’incipient fred que encara no és fred, suscita en mi una agradable sensació de benestar. Gairebé ha arribat la tardor i, sense haver-me adonat, comença a instal.lar-se sense fer gaire ressò, d’una manera realment tranquil.la i suau; elegant, com l’elegància que solen caracteritzar les tardors que sempre m’han acompanayat durant la meua vida.

Paga la pena dir que a més de la baixada de les temperatures també arriba la tornada a l’escola, al treball, la lliga de futbol, la quantitat ingent de fascicles col.lecionables –si em permeteu catalogar-los com inútils-, la multitut de propostes de millora que els humans ens fem de manera similar a les que es fan al canvi d’any, els programes televisius amb més audiència i moltes coses més, entre elles un dels aspectes que més em criden l’atenció: els refredats.

Malgrat que puga semblar estrany, s’ha fet algun experiment en el qual un grup d’investigadors han selecionat un grup control de gent. A aquestos últims els ha segut incubat un virus propi del refredat -concretament els ha segut incoluat directament sobre la línia mucosa del nas-, trobant-se amb el resultat que només un 12% dels subjectes presentava algun símptoma propi del refredat. A més a més, tampoc hi havia cap forma d’augmentar aquest percentatge exposant aquestes persones a corrents d’aire (inclús col.locant-los els seus peus dins de palancanes amb aigua freda) fins que es provocaren calfreds. Així doncs, només es podia arribar a una conclusió: és ben segur que fa falta alguna cosa més que un virus o una bactèria per tal de ser víctima d’un d’aquestos visitants que amb tanta por són rebuts per la població en aquesta estació de l'any; salut, refredats.

L'observador

He decidit titular aquest escrit amb el nom de L'observador no per fer especial menció a un diari que, segons tinc entés, ja no es publica i del qual vaig recollir, amb molta paciència, una valuosa col.lecció sobre les cròniques del Barça publicades l'any 1991. De la mateixa manera, tampoc ho he fet per citar aquella actitut que adoptem molts humans en determinades situacions i que enlloc de centrar-se en la mera observació, serveix per a defensar que nosaltres ho haguerem fet molt millor.

Això sí, el motiu pel qual he decidit escriure ha estat per referir-me a eixe "observador" que tenim dins nostre i del que molts entesos en la matèria han descrit en els seus escrits. I és que sense fer gaire ressò, sempre es troba ahí, tant de dia com de nit, els dies de pluja i els de molt de sol, en les situacions d'enorme exaltació i en les de tristesa profunda, i sempre en companyia del seu nèmesis; aquell que ens dóna una opinió aproximada sobre què és allò que està bé i què és allò que està malament. El jutje. La veu de la consciència.

No obstant això, si el que voleu saber és a què m'estic referint, l'únic que podeu fer és provar, durant uns minuts, a observar el vostre pensament sense cap mena de filtre, des que neix fins que mor.

Felicitat

És molt possible que la base per a assolir la felicitat consistisca en no haver de preguntar-se si hom és feliç o no.

Diferents

Des de tots el àmbits s'intenta homogenitzar la societat sense tenir en compte que tots i cadascun de nosaltres tenim una sèrie de característiques que ens fa únics.

En canvi, si ens adonem, el fet de ser diferents ens fa a tots iguals.