divendres, 5 de desembre de 2008

Quina és la ideologia de les persones?

Com que el model dominant és el polític, la resposta és ben senzilla: de dretes o d'esquerres. Aquest és un dels exemples més clars de l'amor que sentim les persones per les taxonomies, un exemple que mostra perfectament la naturalesa dual de la nostra ment.

Com a humans que som, tots tenim la possibilitat d'opinar sobre aquella ideologia que ens semble més lligada a nosaltres. Tots tenim l'opció d'escollir entre una o altra, inclús aquells que diuen no haver tingut oportunitat perquè els ha segut imposat, els quals tenien, si no m'equivoque, la possibilitat d'acceptar eixa imposició o no. Aquest és un altre aspecte molt humà; el de relegar la responsabilitat als demés.

No és cert que el fet d'interioritzar les creences que ens han estat ensenyades des de ben menuts, impedeix a la ment pensar d'una manera lliure? Si adoptem aquesta visió, no és cert, també, que el fet d'ésser un feixista o un progresista és un anhel que té l'humà per l'afany de pertànyer a un grup? No és sinó una mostra més de les inseguretats que tenim les persones front a la meravellosa i desconeguda vida?

Amb tot açò, hom pot adonar-se de la superficialitat que té allò que per mitjà del llenguatge anomenem ideologia. Per tant, a la pregunta: de qui eres? no em queda més remei que respondre que sóc... de Kas taronja.

2 comentaris:

Poti ha dit...

La violencia te com a excusa l'idiologia, però, només es violencia.
Una idiologia violenta es només aixó, violencia per dominar la montanya ia rrasar amb els que ens facen sombra.Normalment no contemplen la tolerancia,estem en la prehhistoria. un salut

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Sí, podríem dir que la violència sol anar molt lligada, més que a la ideologia, a la defensa d'ella. De fet, sembla que els humans només saben usar aquest recurs per defensar quelcom.

Una abraçada, Poti.